Mataro: Visita comentada a l'exposició institucional 'Mataró millora'

29/12/2006

Dijous 28 de desembre, mig centenar de persones han acudit a la
convocatòria de la CUP per fer una visita comentada i crítica a
l'exposició institucional "Mataró millora, millora Mataró".

Xavier Safont-Tria ha destacat el fet que l'exposició s'ha fet sense
participació ciutadana i veïnal i que, talment com si es volgués
convertir la ciutadania en un subjecte passiu davant la planificació
urbanística i, en aquest sentit, ha lamentat la censura exercida pel
govern municipal a la difusió d'un díptic crític elaborat per
l'Associació de Veïns de Cirera. Respecte al contingut de l'exposició,
feta a través d'unes maquetes, ha dit que dóna poca informació, que les
maquetes no s'entenen i resulta impossible distingir quines seran les
zones destinades a indústria, equipaments, habitatge, etc.

Per a la CUP, aquesta exposició és autobombo del govern
municipal ja que es mostra una visió fragmentada de la ciutat, hi manca
una visió global que contempli tots els barris i les zones agràries i
forestals. El litoral mataroní són quasi 4 km de llargada, tanmateix es
reprodueix un pedaç inconnex amb la resta de la ciutat, essent difícil
interpretar la repercussió global. Les zones agràries no es mereixen ni
un sol esment, tanta nosa li fa a l'Ajuntament la pagesia?

Juli Cuéllar
ha qüestionat el discurs històric de l'exposició, atès que s'equipara
l'expansió demogràfica actual –producte dels interessos especulatius-
amb les fases de creixement del ferrocarril i del tèxtil: "avui dia no
hi ha motor econòmic, la nostra economia està abocada a la precarietat
del sector serveis i a la riquesa efímera del totxo, per tant, en
relació a d'altres períodes de la nostra història, res justifica el
creixement demogràfic de la nostra ciutat"

Xavier Safont-Tria i Jordi Canal han explicat davant de
les diferents maquetes de l'exposició el fet que el pla general del 96
defineix l'actual estructura de Mataró. Però, l'Ajuntament ha mal
utilitzat instruments com el PAUM per fer una lectura a l'alça i
sobredimensionar la població de la ciutat. Del pla general se n'hauria
pogut fer una lectura no tan agressiva i esponjar més la ciutat.

El nou conjunt que es pretén urbanitzar, que comprèn la Ronda
Barceló, la zona Iveco-Pegaso i el Rengle esdevindrà una de les zones
més ben comunicades de Mataró (accés directe a l'autopista), amb la
qual cosa fa pensar que els habitatges aniran destinats a població que
és expulsada pels preus del mercat de Barcelona. Ara bé, tenint en
compte que el passat pla general en només 6 anys ja va quedar esgotat,
quines garanties tenim que aquest important creixement no quedarà
esgotat igual que el PGO del 96?

Si es segueix aquesta política què farem després? Ens haurem de resignar a hipotecar el poc territori de la nostra ciutat?

No s'explica quins són els equipaments destinats al rengle ni a
l'Iveco Pegaso. No hi ha un càlcul de quines seran les futures
necessitats. Hem de tenir en compte que la ciutat de Mataró arrossega
un dèficit en infrastructures i serveis als ciutadans, com podem
permetre'ns planificar un creixement sense tenir en compte aquestes
mancances?

Quin model de ciutat volen? perquè no hi ha intervencions serioses per
esmenar la concentració en guetos a certs barris. Perquè surten calers
per comprar habitatges en la futura zona del Corte Inglés i no en
surten per comprar pisos i locals a Rocafonda? On són les polítiques
d'esquerres?

Es parla d'una nova escola per a 2.650 habitatges nous, però els
números no surten, si calculem un promig de 1,5 infants per habitatge,
els 4.000 alumnes els haurem d'encabir dins una sola escola? Tampoc no
s'esmenta cap altre servei, tenen programat escoles bressol, i centres
d'atenció primària? Centres cívics?, i teatres?, i...?

Es planteja una nova ciutat que rondarà els 150.000 habitants,
tanmateix, s'ha programat un creixement d'esquenes a la comarca, el
Tecnocampus (d'impacte comarcal) i els nous enllaços haurien de servir
per a definir un model de comarca amb visió supramunicipal.

Les zones i sectors industrials es perden (per ex. Iveco –Pegaso) i les
antigues zones agrícoles, com el Rengle, expropiades i per potenciar
usos industrials, s'han reconvertit en un negoci especulatiu de primer
ordre atès que el Tecnocampus només ocupa una quarta part de l'espai.
En comptes de pisets, inaccessibles a gran part de la ciutadania, no
hagués estat més prudent resoldre mancances d'equipaments i serveis com
ara els sanitaris? En aquest punt s'ha posat com a exemple el
col·lapse de l'Hospital de Mataró que fa evident que la ciutat
necessita des de fa temps un segon hospital.

Pel que fa al turisme és l'altre oportunitat perduda, perquè el
govern municipal aposta per un turisme de sol, platja i iots de luxe
–res que no puguin oferir moltes altres poblacions de la costa. Tot
plegat, és un despropòsit de grans magnituds, si tenim en compte que
s'està destruint bona part del patrimoni arquitectònic tradicional
(per ex.: cases de cós) que ens singularitzava i feia atractiva
la ciutat als forasters. Si no hi posem remei, Mataró serà una ciutat
de gratacels que en comptes d'obrir la ciutat al mar serviran per tapar
les vistes al mar que molts mataronins i mataronines actualment gaudim.